Petits detalls dins el caos.

La simplicitat amaga nous horitzons, els detalls i els marges, per aquest motiu el poder refusa la complexitat, és maniqueista i dual. El que és simple o complex, no està en el mateix objecte, sinó com interactuen els actors implicats, és a dir entre el jo i els altres. La teoria del caos pel fet d’englobar en ella mateixa la simplicitat i la complexitat, també incorpora el jo i l’altre. El cervell treballa sobre molts fronts oberts, alguns d’ells en som conscients i d’altres no. Amb la teoria del caos s’obren noves oportunitats, ja que ens projecta a una nova dimensió alliberant-nos de prejudicis, és la vida, la mort i la resurrecció a la vegada. El caos són un seguit d’interconnexions que poden crear una nova forma o discurs, i té més a veure amb la creativitat. El fet de poder escollir et dóna més llibertat d’acció, i quan conviuen retroalimentacions positives i negatives es pot confeccionar un equilibri dinàmic. Quan la vida ens dóna una sotragada, o tenim un Vòrtex de turbulència, pot ser un estímul per entendre la vida i exercir una autoorganització creativa. Quantes vegades en la ciència o en l’art una bifurcació ha portat a l’error, però a la vegada l’error proporciona un canvi en la mirada, i una ocasió per mirar dins un mateix, engendrar un vòrtex obert per crear incertesa, interrogar-se, i habitar dins el caos, i així experimentar una autèntica experiència individual, expandir-se i viure una veritat universal. David Shainberg sosté que els trastorns mentals que se’ns mostren com una realitat caòtica, són, de fet, el contrari. Els trastorns mentals apareixen quan les imatges del jo esdevenen rígides i tancades, limitant una resposta al món oberta i creativa”. Per tant la creativitat és un estat de constant moviment, el problema neix quan volem tenir el control per un desig individual i volem tenir el poder de dominar, però el que amaga és una por a la llibertat, al mateix caos, per la nostra impotència, “Perdem la creativitat per la nostra obsessió pel poder i el control; per la por error-graffitials errors; pel ferri control dels nostres egos; pel fetitxe de la comoditat; per la nostra contínua persecució del plaer reiteratiu o simplement estimulant….” (Campàs, pàgina 7). En conseqüència ens aïllem del flux del món i esdevé un sistema de cicle finit, perquè les nostres forces s’esvaeixen en la lluita pel control, per no deixar-se al canvi. El transgressor o l’art transgressor qüestiona el poder i la rigidesa, i pot tenir un efecte papallona, perquè mai és una única persona qui provoca el canvi sinó la retroalimentació positiva dins el col·lectiu. Quan hi ha un canvi de consciència es poden modificar les forces, per això el poder és poc inclinat als canvis, al caos i al jo que sóc xarxa.

  • CAMPÀS, Joan. Estudis sobre la Teoria del caos.
  • CRYSTAL, David (2001) El lenguaje e internet. Madrid Cambridge
  • HAVELOCK, Eric (1986) La musa aprende a escribir Barcelona Paidós
Anuncis

One thought on “Petits detalls dins el caos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s