EL XIP PRODIGIÓS

«La major aportació de coneixement del segle XX va ser el coneixement dels límits del coneixement». Edgar Morin

Carmencitta-Brain-computer-systems-in-human-future-2

Edgar Morin ens fa un advertiment de la feblesa de la ciència i de la seva manca de respostes davant l’adveniment científic del segle XX, però també dels efectes que tindrà la informació sobre la societat, els seus hàbits de consum i l’organització social. Una predicció de com haurem de gestionar l’augment del coneixement i de la seva debilitat, que es tradueix en el no-saber i de com s’administrarà el poder. Pot semblar una paradoxa, però com més hem eixamplat el punt de mira científic, també hem fet més complex el coneixement i alhora més visible les seves mancances. La societat evoluciona i amb ella neixen nous problemes i inquietuds, i sota la vella idea cartesiana de racionalitat i legitimitat representada en cogito ergo sum de Descartes, la complexitat ja no hi troba espai per expandir-se i per cercar respostes. Per tant el repte serà cercar el mètode com la societat del coneixement gestionarà el desconeixement, i demostrar que aquest no–saber també forma part de la ciència. Hem incorporat la incertesa humana dins el coneixement, dins una societat cada vegada amb més excés a la informació i amb una capacitat més elevada de retenir-la.

Anuncis

5 thoughts on “EL XIP PRODIGIÓS

  1. Bona entrada, Marc! Directa i precisa, alhora que interessant.

    Se’m passa pel cap, què difícil és, però, viure en el paradigma actual de “desconeixement”, no? Sovint sembla que estiguem en allò de la paràlisi per anàlisi. La cacofonia és brutal i semblem esmerçar més temps desbrossant les fonts i la seva legitimitat que no pas reflexionant.

    Liked by 1 person

  2. Hola Marc,

    La societat científica ha de aprendre a viure amb l’angoixa de ser conscient de tot el que desconeix, i per extensió la societat en general, però, penso, que saber que no saben gairebé res ens obre una gran oportunitat a intentar ha començar a conèixer dins de la societat de la desinformació en la que vivim.

    Salutacions
    Pablo

    M'agrada

    1. Bon dia.

      Com ve dius és una oportunitat per reinventar-se i alhora assumir la nostra fragilitat. Hi ha un proverbi Xinès que diu que el viatger perfecte no sap on va, per tant no tenir el control sobre tot i saber badar per prestar atenció als petits detalls, a les petites coses, que en elles s’hi condensa la mateixa vida o l’inici del Caos.

      Ens llegim.

      M'agrada

      1. Hola Marc,

        sí, tienes razón con este proverbio, y la verdad que lo bonito de un viaje es sólo saber que lo vas a realizar y dejar lo demás al destino (aunque con las vidas que llevamos hoy…). De todas maneras, vivimos en la era de la desinformación, del desconocimiento, donde, al revés que en la era Moderna, sólo sabemos que el método científico ya no es el paradigma del conocimiento, puesto que cada vez somos -bueno, me incluyo yo en la sociedad científica, perdóname el atrevimiento- más conscientes que el nuevo conocimiento no reemplaza a una parcela proporcional de desconocimiento hasta que sólo haya conocimiento.
        Saludos cordiales.

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s