Anàlisi de lexicometria

 

Per fer l’anàlisi de lexicometria he fet servir el discurs d’investidura del president dels estats units Barak Obama el gener del 2009 i del president Donald Trump el gener del 2017. Tenint en compte que un discurs polític està molt orientat ha transmetre un missatge a la població, és una una declaració d’intensions i una estratègia política. Aquest treball no és per interpretar-lo, sinó més aviat fer un estudi quantitatiu,  l’ordinador ajuda en la tasca descontextualitzada del mot, és a dir en la part objectiva mostrant-nos tot el corpus, però al final és una persona qui  ha de formular les hipòtesis i aquí entra la subjectivitat en la recerca. Per tant, un anàlisi per ser complet no es pot aïllar del seu context social i econòmic, però em centraré més en els aspectes lingüístics.

       He intentat cercar aquelles paraules que més han pronunciat, però no aïllades, sinó dins el context de la frase, per intentar cercar el missatge que volen transmetre, buscant, en paraules de George Lakoff, quin marc mental estan provocant. Paraules com Amèrica, país, home, dona tenen la mateixa presència en els dos discursos, però com veurem van acompanyades d’uns propòsits molt diferents, que amb una anàlisi lineal ens seria més difícil. Després hi ha d’altres paraules que només les pronuncia un dels dos, com somni, llibertat o pau.

Primer de tot he fet servir un programa que es diu online-convert.

https://documento.online-convert.com/es/convertir-a-txt

Captura de pantalla 2018-05-22 21.58.52

Des d’aquí he convertit un arxiu HTML en un arxiu .txt, amb un format Unicode UTF-8.

Un cop configurat l’arxiu .txt l’he netejat de paraules que no corresponien directament al discurs, després l’he revisat per si hi havia qualsevol errada. L’arxiu original és amb  anglès però he buscat una traducció el més fiable possible al castellà, encara que per ser més exhaustius s’hauria de fer directament de la llengua original. Els dos arxius els he guardat en una mateixa carpeta.

Captura de pantalla 2018-05-22 21.30.20

Importo els dos arxius per Open Directori ja en format Txt.

Captura de pantalla 2018-05-22 21.32.15

He configurat les eines del programa.

Captura de pantalla 2018-05-22 21.34.02

He entrat els dos arxius, antConc  a la pestanya  word list  fa un inventari de les paraules,   fent un llistat amb el rang  i la freqüència de cada paraula.

Captura de pantalla 2018-05-22 21.36.17

Per tal de discriminar preposicions i articles, he cercat ja per internet alguna llista de stopwords en castellà. També he fet que singulars i plurals, com també les majúscules de principi de frase, tinguessin la mateixa concordança.

Captura de pantalla 2018-05-22 22.09.22

Paral·lelament he introduït cada discurs per separat per desxifrar la riquesa lèxica de cada text, es calcula de 0 a 1, essent el número més pròxim a l’1 com el més ric. El discurs de l’Obama tot i ser més extens, 12615 caràcters i per lògica, proporcionalment  la riquesa lèxica hauria de ser inferior, té un resultat superior amb 0,733, en enfront d’en Trump, de 7244 caràcters, amb un resultat de 0,71. Objectivament un discurs amb més riquesa lèxica hauria de tenir una coherència discursiva més acurada, en aquest cas en Trump formula més eslògans, frases curtes amb molta força on el lèxic gira sobre els mateixos temes, en canvi l’Obama intenta desenvolupar un discurs més elaborat intentant no repetir-se tant.

La paraula que té més freqüència és más, però m’he centrat en les següents: país,  América, hombres, mujeres, sueños, fronteras, libertad, famílias, fábricas i paz.

Al word list les he aïllat una a una, i a la pestanya de concordança el programa m’ha donat la seva ubicació i qui l’ha dit.

Captura de pantalla 2018-05-22 22.22.40

En el gràfic es pot veure ràpidament en quin percentatge han dit cada paraula, i qui les ha dit.

Captura de pantalla 2018-05-28 a les 14.56.53

El discurs d’en Trump posa molt èmfasi en què ells són un país, i aquest és Amèrica.  Quan posem aquestes paraules, país i América,  en la pestanya de concordança veiem que una de les primeres que surt és el nuestro país. Trump en set vegades i Obama en una. Trump posa l’adjectiu nostre per emfatitzar que hi ha uns altres, Obama també però seguidament i incorpora y el mundo, d’alguna manera marca un camí comú amb la resta del món.

Captura de pantalla 2018-05-28 a les 13.00.59

Dins l’anàlisi veiem  paraules com sueños que només la diu Trump i libertad que només la diu l’Obama. El marc mental que està buscant Trump es resumeix en el América primero,  gairebé sempre que diu América posa el volverà, com volent recuperar el somni Americà, però posant fronteres  i protegint les fàbriques americanes. La gent vol prosperar i té un somni ha esdevenir millor,  aquí és on tothom coincideix i potser per això el van votar, per un missatge clar, concís i que va directe al marc mental americà. Obama com hem vist incorpora l’altre, i quan diu hombres y mujeres, també hi afegeix els niños, el món,  la llibertat i la pau.  Són paraules més genèriques que segurament en temps de crisis i veient com els EUA van retrocedint amb presència geopolítica al món, no tenen la força de les de Trump, però Obama va aconseguir una paraula o un vocabulari original amb el Yes we can, una paraula que ha transcendit més enllà del territori americà.

  • NAVARRO COLORADO, Borja (2014) Guía rápida de análisis de corpus. (con AntConc) Universidad de Alicante PDF
  • Tutorial Análisis textual con el programa de concordancias Antconc. PDF
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s