En un entorn acadèmic l’hipertext dóna una visió global, i també ajuda a enllaçar conceptes de moltes disciplines. Però per altra banda crec que en el camp artístic es pot perdre el concepte d’unitat, per exemple quan Bach composa les Variacions Goldberg ho concep com un tot, o quan Thomas Mann escriu la muntanya màgica ho fa pensant dins una narra
tiva lineal. També crec que són dues eines complementaries, i no han d’ocupar el mateix espai, com va succeir entre la fotografia i la pintura, atès que són dues expressions artístiques que capten emocions de forma diferent. En la pel·lícula de Truffaut Fahrenheit 451, s’intenta destruir el coneixement que donen els llibres, però al final qui salva aquesta herència són les persones i la seva memòria, que en aquest cas podria ser la memòria virtual. L’hipertext però depèn d’un entorn elèctric, conseqüentment necessitarem sempre d’una ment que interconnecti conceptes o no necessiti està endollat.
Això serà així fins que es faci realitat el que Asimov narrava en una de les seves històries breus en la que la humanitat desenvolupava una mena de xarxa global connectada a través del pensament, sense fils ni ordinadors, com si fos telequinèticament 😀
M'agradaLiked by 1 person
Hola Marc,
Penso que no hauríem de prescindir de cap manifestació artística, cadascuna té o ha tingut el seu temps, però encara i això, totes són expressions humanes, totes tenen lloc.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord, de fet com dic en el text, no podem construir una cosa sobre de l’altra, tot té el seu espai i intentar, com per exemple fer literatura amb les eines del cinema és un error, són dues disciplines complementaries però al mateix temps autònomes. La reflexió que feia és que no podem deixar el coneixement exclusivament en mans de les màquines, perquè si tenim un Blackout (apagada general), perdrem una gran part del saber.
Ens llegim
M'agradaM'agrada