ÉS EL GÈNERE UNA QÜESTIÓ DE DONES?

El gènere no és una exclusivitat del femení, també pertany a la masculinitat, i ha de servir per establir un diàleg entre homes i dones, ha de tenir un compromís social per integrar aquelles “persones situades en els marges” (Butler, pàgina195). El gènere s’hauria d’enfocar des d’una perspectiva multidisciplinària, crítica i analítica i així, veure com el gènere ha condicionat les relacions socials, polítiques, econòmiques, lingüístiques i de poder.MANIPULACIÓN-MEDIÁTICA

En el 1938 Marcel Mauss, sense parlar estrictament de gènere, avança dient que la formació de la persona ve condicionada per les relacions socioculturals, però no fou fins a la dècada dels anys seixanta, que la comunitat de les ciències socials assumeix el concepte de gènere més enllà dels aspectes biomèdics.
El 1949 Simona de Beauvoir diu que “No es neix dona, s’arriba a ser dona“, una frase que exemplifica en ella mateixa tot el camp d’estudi, ja que ens mostra que la subjugació de la dona, o de qualsevol altre col·lectiu fora de la norma, no es deu a factors biològics, psicològics o econòmics, sinó a la seva construcció des d’una visió patriarcal i jeràrquica. En paraules de Bourdieu, una mirada creada per a legitimar l’autoritat masculina dins una societat marcadament masculina i també recolzada per una comunitat científica marcadament androcèntrica i plena de prejudicis. Les reivindicacions de Simona de Beauvoir van en aquesta línia, reivindica la dona activa sense haver-se de masculinitzar. “El problema de la mujer siempre ha sido un problema de Hombres” (Simona de Beauvoir). La subordinació de la dona va ser motiu perquè els anys seixanta s’associés el gènere amb el feminisme, quan es va formar el women‘s studies, un corrent interdisciplinari i reivindicatiu, que va abordar des de la feminitat, la relació entre gènere i poder, i va comprovar com això condicionava les jerarquies de la societat i la desigualtat. Potser per això, i com diu Foucault, en la seva gènesi el terme gènere estigui associat a les reivindicacions feministes i sembla que sigui tan sols una qüestió de dones. D’alguna manera Foucault, ens ve a dir que l’associació del gènere amb la feminitat era un deute que s’havia de pagar, per tal de comprovar una relació de poder envers la dona i agafar consciència d’aquest fet. Scott va una mica més enllà i diu que és des del gènere on s’articula el poder.

Les vinculacions del gènere sobre el feminisme van portar a figures com Mead a analitzar les diferencies i desigualtats, i va veure com la línia divisòria entre sexes és diferent segons la cultura, és a dir que el gènere té connotacions psicològiques i culturals, on finalment li adjudiquem una simbologia. MacCormack i Strathern però van refusar a la seva aplicabilitat l’universalitat, atès que el gènere de la identitat social i cultural no és descriptiu, sinó una categoria d’anàlisi i una categoria analítica. Tampoc és un fet estàtic i acabat que es conforma en néixer, hi ha un aprenentatge que ens ve donat pel nostre entorn cultural i el nostre procés de socialització, un procés ple d’estereotips. El resultat és que som la suma de múltiples identitats, Bulter ho anomena el paradigma performatiu en la construcció de gènere.

Quan analitzem des d’una teoria establerta d’alguna manera ja ens estem imposant una perspectiva, el que ha de fer la teoria critica és canviar el punt de vista constantment i reinterpretar-se. Bourdieu aquest fet l’anomena l’eternització, és a dir que hi ha una sèrie d’institucions que han marcat la història i el que s’ha de fer és revisar novament la història, així entendre que el concepte gènere és un imperatiu cultural i no només biològic. La teoria critica, ens farà qüestionar doncs, que el sexe no és l’element de les diferències entre homes i dones, i ens ajudarà a eliminar els prejudicis del biologisme. L’androcentrisme per altra banda, ha fet que la masculinitat sigui la norma i l’home com a centre del món, el sexisme, en canvi ha servit per organitzar la societat i menystenir a la dona i tot allò que representa. La jerarquització ens ha pogut servir per comprendre millor la societat però està conformat per estereotips. Un sistema dimòrfic, sexe i gènere que ha esdevingut la base dels estereotips, una idea binaria de què tot allò que no és masculí, és femení.

Hem associat la masculinitat amb uns atributs com l’agressivitat, la independència i la competitivitat, i en l’esfera del femení, com l’afectivitat, la dependència i la preocupació per l’altre. Aquesta visió ha generat conflictes i violència, una mirada al món que implica la producció de dicotomies jerarquies, és a dir, el que és bo o el que és dolent. A causa de la mirada binaria sobre el gènere, s’ha associat l’home com quelcom productiu, relacionat amb la cultura, i les dones com a reproductives, com la natura. Estereotips de què la dona està més relacionada amb l’àmbit domèstic i privat, i l’home dins l’esfera pública. Veus com la d’Olivia Harris han desmentit aquesta subordinació de la dona mitjançant la biologia, i més actualment on hi ha noves tècniques de reproducció. Héritier atribueix aquesta desigualtat en el marc del parentiu, és a dir en les relacions socials, on es conforma la dominació/subordinació.

Els anys noranta allunyant-se de la universalització de l’antropologia, i seguint la línia argumentativa de Pierre Bourdieu, el gènere s’ha estudiat des d’una perspectiva de classe, d’etnicitat, de sexualitat i de la GEO localització, on la cultura juga un paper primordial i no es pot definir en una sola categoria, ja que aquesta és canviant i mutable. “Seria erroni assumir que hi ha una categoria «dona» Bulter.

Així doncs, els estudis s’amplien més enllà del concepte de la feminitat, per tant la masculinitat també és gènere i no només hi ha una classe d’home, també hi ha jerarquitzacions i relacions de poder. El gènere s’ha d’estudiar des d’una perspectiva crítica i Holística, i veure que les desigualtats no s’han d’estudiar només sobre el sexe i la sexualitat, sinó sobre d’altres categories, que són les identitats sexuals. Aquestes s’han conformat històricament i no tenen una ontologia, s’han conformat com hem vist per una visió binària. El gènere es forma preformativament i en gran mesura sobre la mirada de l’altre, és a dir que no és estable i es va formant en el temps. Segons Bulter el gènere existeix en la performance, per tant dóna peu a la dissolució del vincle entre sexe i gènere.

  • BUTLER, Judith (2012) Lecturas sobre la performatividad Barcelona Editorial Egales SL
  • ENGUIX, Begoña (2009) Seminari A.1 Barcelona FUOC
Anuncis

5 thoughts on “ÉS EL GÈNERE UNA QÜESTIÓ DE DONES?

  1. Crec que hi ha un component biològic que certament influeix en el comportament dels homes i de les dones, però sens dubte s’ha simplificat i homogeneïtzat -com acostuma a passar en tants camps- en detriment de la diversitat. Un article molt interessant i, sí, el gènere és un tema tant masculí com femení!

    M'agrada

  2. Jo crec que el gènere no és qüestió de ser dona, ni home, sinó de ser el que es vulgui. Totes les opcions són bones. Hauríem de trencar tots els estereotips i les associacions de masculí això i femení allò, ni una cosa ni l’altra. Interessant el seminari A1, per cert!

    M'agrada

    1. Crec que s’ha institucionalitzat la crítica, el mateix llenguatge té gènere, jo no dic “el pastanaga”, una altra cosa com diu Foucault és reescriure la història per borrar la mirada androcèntrica i patriarcal. La postmodernitat ens porta a dir ni això ni allò, navegar en la indefinició per no posicionar-se en lloc, l’equidistància, tampoc hauríem de dir feminisme, sinó “nosequiseme”. El que estar clar és que hi ha un fet biològic i l’altre cultural que és el gènere, i en cap cas cap dels dos pot ser una eina de poder.

      Liked by 1 person

Respon a Marc Giralt Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s